Lectures prescriptives per al batxillerat 2016-18

Lectures prescriptives per al batxillerat

Lectures  per a la matèria comuna de 
llengua catalana i literatura al batxillerat
Promoció 2016-2018

1r de BTX
1- Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Episodis amorosos (versió actualitzada)*.
2- Antologia de poesia catalana (35 poemes)*.
3- A criteri del departament:

2n de BTX
1- Àngel Guimerà, Terra baixa.
2- Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant.

* De les lectures marcades amb un asterisc, només serà objecte d’avaluació la selecció de l'obra que trobareu a continuació.

Dels anys anteriors...

A primer de batxillerat hem presentat l'antologia dels 35 poemes així com dels episodis amorosos del Tirant. I  a més a més, a criteri del Departament de llengües de l'INS Guillem Catà hem optat per:

Cursos 2012-13 i 2013-14: Joaquim Amat-Piniella, K. L. Reich
Curs 2014-15:  Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant
Curs 2015-16: Àngel Guimerà, Terra baixa. També vam assajar l'opcionalitat al tercer trimestre entre Invasió subtil i altres contesUf, va di ell i Te deix amor, la mar com a penyora.
Curs 2016-17: Àngel Guimerà, Terra baixa i Mercè Rodoreda, Aloma.


Lectures per a la literatura catalana de modalitat 
d’humanitats i ciències socials, i de la modalitat d’arts.
Promoció 2016-2018

1 Caterina Albert, "Víctor Català", Solitud.
2 Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
3 Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis.
4 Joan Oliver, Ball robat.
5 Joan Vinyoli, Vent d’aram.
6 Maria Àngels Anglada, El violí d'Auschwitz.


Dels anys anteriors...

Promoció 2012 - 2014
1 Àngel Guimerà, Mar i cel.
2 Josep Carner, Antologia poètica.*
3 Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Antologia poètica *
4 Salvador Espriu, Antígona.
5 Pere Calders, Cròniques de la veritat oculta.
6 Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar.

Promoció 2013-2015
1 Àngel Guimerà, Mar i cel.
2 Josep Carner, Antologia poètica.*
3 Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Antologia poètica *
4 Salvador Espriu, Antígona.
5 Pere Calders, Invasió subtil i altres contes.
6 Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar.


Promoció 2014-2016
1 Narcís Oller, Pilar Prim.
2 Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
3 Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Antologia poètica *
4 Salvador Espriu, Antígona.
5 Pere Calders, Invasió subtil i altres contes.
6 Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar.


Promoció 2015-2017
1 Narcís Oller, Pilar Prim.
2 Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
3 Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis.
4 Joan Vinyoli, Vent d’aram.
5 Pere Calders, Invasió subtil i altres contes.
6 Maria Àngels Anglada, El violí d'Auschwitz.




(*) Joanot Martorell, Tirant lo Blanc
Episodis amorosos. Capítols. seleccionats

[Tirant arriba a Constantinoble i s’enamora de Carmesina]
CXVII. Com Tirant fon arribat en Constantinoble, e les raons que l’Emperador li dix. Des del paràgraf «Com foren en la gran sala del palau l’Emperador lo pres per la mà...» fins al final (p. 372-373).
CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’Emperador (p. 374-375).

[Tirant malalt d’amors. Diafebus, confident i mitjancer de Tirant]
CXIX. Raons de conhort que fa Diabebus a Tirant perquè el veu pres ab lo llaç d’amor (p. 375-385).
CXX. Lamentació d’amor que fa Tirant (p. 385).
CXXI.Raons que fa Diafebus a Tirant, aconhortant-lo de ses amors (p. 386-389).

[Tirant declara el seu amor a Carmesina]
CXXVI. Com Tirant satisféu en les raons que l’Emperador li demanava). Des del paràgraf «E Tirant se’n tornà prestament al port per fer-les partir. Com la Princesa véu que Tirant se n’anava...» fins al final (p. 403-404).
CXXVII. Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava (p. 404-409).

[Amors de Diafebus i Estefania]
CXLVI. Capítol 146: La sentència que l’Emperador donà contra los cavallers, ducs e comtes que presos eren. Des del paràgraf «Lo dia ans que partissen, Diafebus tingué esment…» (p. 487-493).
CXLVII. L’albarà que féu Estefania de Macedònia a Diafebus (p. 494).

[Somni fingit de Plaerdemavida]
CLXII. La resposta que féu la Princesa a Tirant (p. 557-561).
CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida féu. Des de l’inici fins al paràgraf: «—Certament —dix la Princesa— que aquell cas no li és seguit sinó per la mia partida... (p. 561-566).

[Festes a Constantinoble. L’episodi de la pinta i la sabata en «lo lloc vedat»]
CLXXXIX. Les grans festes que l’Emperador féu fer per amor dels ambaixadors del Soldà. Des de l’inici fins al paràgraf: «—Lla on és atorgada la gràcia deu ésser besada e acceptada» (p. 616-629).

[Consells de Plaerdemavida a Tirant]
CCXIV. Parla Plaerdemavida (p. 655-657).

[La Viuda malparla de Tirant a Carmesina]
CCXV. Lo mal consell e reprovat que la Viuda Reposada donà a la Princesa contra Tirant (p. 657-659).

[Esposalles de Diafebus i Estefania. Facècies de Plaerdemavida]
CCXX. Resposta feta per l’Emperador a Tirant (p. 668-671).

[Estefania i Plaerdemavida confidents i mitjanceres de Carmesina i Tirant. Diàlegs sobre l’amor.]
CCXXVIII. Raonament que fa la duquessa de Macedònia a la Princesa (p. 688-691).
CCXXIX. Com Plaerdemavida donà esforç a l’ànimo de Tirant (p. 692-695).
CCXXX. Les raons que passaren entre Tirant e la Princesa, e Plaerdemavida (p. 695-697).

[Tirant contempla Carmesina durant el bany]
CCXXXI. Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa (p. 697-700).

[Plaerdemavida introdueix Tirant al llit de Carmesina]
CCXXXII. Reprensió que fa Plaerdemavida a Tirant (p. 701-702).

[Conseqüències. Tirant es trenca la cama]
CCXXXIII. Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida (p. 702-707).

[Els amors d’Hipòlit i l’emperadriu]
CCXLVIII. Lo principi dels amors d’Hipòlit e de l’Emperadriu (p. 734-735).
CCXLIX. Com l’Emperadriu demanà a Hipòlit qui li feia aquell mal (p. 735-736).
CCLX. Resposta feta per l’Emperadriu a Hipòlit (p. 751-754).
CCLXI. Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora.
CCLXII. Rèplica que fa l’Emperadriu a Hipòlit (p. 755-763).
CCLXIII. La comparació de la vinya que fa Hipòlit a l’Emperadriu (p. 763-766).

[La Viuda declara el seu amor a Tirant. Difamacions i maquinacions de la Viuda: el negre Lauseta i el fals avortament de Carmesina]
CCLXIV. Com l’Emperadriu ordenà la vida d’Hipòlit. Des del paràgraf «Com Tirant estigué bé de la cama, anava sovintal palau...» fins al final (p. 768-770).
CCLXV. Raonament que fa Tirant a la Viuda Reposada (p. 771-772).
CCLXVI. Resposta que fa la Viuda a Tirant (p. 772-773).
CCLXVII. Resposta que féu Tirant a la Viuda Reposada com lo requerí d’amors (p. 774).
CCLXVIII. Replica la Viuda al parlar de Tirant (p. 775-777).
CCLXIX. Replica Tirant a la Viuda, ignorant la sua maldat (p. 777-781).

[Matrimoni secret no consumat entre Tirant i Carmesina]
CCLXXI. Resposta que la Princesa fa a Tirant (p. 782-784).
CCLXXII. Com Tirant pres jurament de la Princesa que li compliria lo matrimoni (p. 784-785).
CCLXXIII. Rèplica que fa la Princesa a Tirant (p. 785-786).
CCLXXIV. Rèplica que fa Tirant a la Princesa (p. 786-787).
CCLXXX. Rèplica que fa Tirant a la sua Princesa (p. 795-796).
CCLXXXI. Lamentació que fa la Princesa estant en los braços de Tirant. Des de l’inici fins al paràgraf: «—Per la mia fe —dix la donzella de Montblanc—, ell ha usat de gran virtut com a valentíssim e cortès cavaller...» (p. 796-797).

[La ficció de la Viuda Reposada]
CCLXXXIII. Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant (p. 802-806).
CCLXXXIV. Conhort que fa la Viuda Reposada a Tirant (p. 806-807).

[Tirant i Carmesina consumen el matrimoni secret]
CDXXXIV. Com Tirant anà a Contestinoble per parlar ab l’Emperador (p. 1085- 1088).
CDXXXV. Gràcies d’amor que fa Tirant a la Reina (p. 1088- 1089).
CDXXXVI. Com Tirant vencé la batalla e per força d’armes entrà lo castell (p. 1089- 1090).
CDXXXVII. Reprensió d’amor que fa la Princesa a Tirant (p. 1090- 1091).

[Mort de Tirant]
CDLXVII. Com pres a Tirant lo mal del qual passà d’aquesta vida (p. 1145-1147).
CDLXX. Breu de comiat tramès per Tirant a la sua Princesa (p. 1149-1150).
CDLXXI. Com l’Emperador tramès lo duc de Macedònia e Hipòlit ab los metges, e com Tirant, fent-se portar a Contestinoble, en lo camí passà d’aquesta vida (p. 1150- 1152).

[Planys fúnebres de l’emperador i Carmesina per la mort de Tirant]
CDLXXII. Lamentació que féu l’Emperador per la mort de Tirant (p. 1152- 1155).
CDLXXIII. La lamentació que féu la Princesa sobre lo cos de Tirant (p. 1155-1156).
CDLXXIV. Altra lamentació que fa la Princesa sobre lo cos de Tirant (p. 1157-1160).

[Hipòlit i l’emperadriu al tron de Constantinoble]
CDLXXIX. Lo dol e lo plant que fon fet aprés la mort de la Princesa (p. 1170-1172).

CDLXXX. Com los parents de Tirant s’ajustaren e tingueren consell qual d’ells farien Emperador (p. 1172-1174).

(La citació de pàgines es refereix a l’edició de Martí de Riquer, Barcelona: Ariel, 1979.)


(*) Antologia de poesia catalana. 35 poemes
És la numeració que acompanya els textos del blog, al costat del títol de cada poema.

01. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”.
02. Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit...”.
03. Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria...”.
04. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”).
05. Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”.
06. Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de senyor”.
07. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”.
08. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat...”.
09. “A la vora de la mar” (cançó popular).
10. Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”.
11. Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins” de Nou llibret de versos (1909).
12. Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895).
13. Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de 1907.
14. Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900).
15 Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909).
16. Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957).
17. Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’Espigues en flor (1926).
18. Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920).
19. Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921).
20. Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923).
21. Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny...”, ’Elegies de Bierville (1943).
22. Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920).
23. Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952).
24. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del foc (1938).
25. Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947).
26. Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946), edició d’OC (1971).
27. J.V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella...”, de Sol, i de dol (1947).
28. Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’El caminant i el mur (1954).
29. Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947).
30. Joan Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979).
31. Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960).
32. Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975).
33. Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971).
34. Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972).
35. Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979).

Indicacions per a les edicions de l’antologia de poesia catalana:

– Els poemes d’autors medievals han d’anar acompanyats d’una versió en prosa actual. Cal destacar el text original, amb la consegüent adaptació ortogràfica i, amb un altre tipus de lletra, cal introduir la versió actualitzada.

– La lectura dels poemes ha de facilitar-se amb notes que introdueixin aclariments lèxics.

– Seria convenient que cada poema fos precedit per un breu text explicatiu que ajudés a situar l’autor i la seva obra. Aquesta nota hauria d’afavorir essencialment la lectura, sense pretendre la inserció de l’obra en un context històric.

Fins 2014, l'Antologia de poesia catalana era de 47 poemes...

1. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”.
2. Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit...”.
3. Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria...”.
4. Ausiàs March: Poema LXXXI (“Així com cell qui es veu prop de la mort...”).
5. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”).
6. Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”.
7. Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de seny”.
8. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”.
9. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava...”.
10. “A la vora de la mar” (cançó popular).
11. Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”.
12. Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins” de Nou llibret de versos (1909).
13. Jacint Verdaguer: “Els dos campanars”, de Canigó (1885).
14. Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895).
15. Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de 1907.
16. Joan Maragall: “La vaca cega”, de Poesies (1895).
17. Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900).
18. Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909).
19. Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957).
20. Josep Carner: “Bèlgica”, de Llunyania (1952), edició de Poesia (1957).
21. Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’Espigues en flor (1926).
22. Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920).
23. Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921).
24. Joan Salvat-Papasseit: “Com sé que es besa”, d’El poema de la rosa als llavis (1923).
25. Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923).
26. Josep Maria de Sagarra: “Aigua-marina”, d’Àncores i estrelles (1936).
27. Carles Riba: “Que jo no sigui més com un ocell tot sol...”, d’Estances (llibre segon) (1930).
28. Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny...”, ’Elegies de Bierville (1943).
29. Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920).
30. Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952).
31. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del foc (1938).
32. Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947).
33. Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946), edició d’OC(1971).
34. J.V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella...”, de Sol, i de dol (1947).
35. J.V. Foix: “És quan dormo que hi veig clar”, d’On he deixat les claus... (1953).
36. Salvador Espriu: “Cançó del matí encalmat”, d’El caminant i el mur (1954).
37. Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’El caminant i el mur (1954).
38. Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947).
39. Pere Quart: “Vacances pagades”, de Vacances pagades (1961).
40. Joan Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979).
41. Gabriel Ferrater: “Floral”, de Da nuces pueris (1960).
42. Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960).
43. Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975).
44. Joan Brossa: “Eco”, de Rua de llibres (1980).
45. Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971).
46. Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972).
47. Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979).


Literatura universal, antologia proposada:

01- Homer (VIII a.C.), Cant XXIII. Ulisses reconegut per Penèlope, v. 209-284, de l’Odissea. Traducció de Carles Riba.
02- Safo (650-580 a.C.), Cants. Llibre primer, v. 1-28. Traducció de Manuel Balasch.
03- Horaci (65 a.C.), Èpodes II, Paraules d’Alfeu, v. 1-70. Traducció de Joan Carbonell.
04- Carmina Burana (segles XII i XIII): "Oh, fortuna", de Cançons de Beuern. Traducció de Joan
Petit.
05- Bernart de Ventadorn (segle XII), XVIII “No és meravella si el meu cant”. Traducció d’Alfred
Badia.
06- Dante Alighieri (1265), Infern I (v.1-9, 61-63, 79-84), Infern V (v. 100-141), Paradís XXXII (v. 88- 96), de Divina Comèdia. Traducció de Joan Francesc Mira.
07- Francesco Petrarca (1304), I "Els qui en rimes esparses escolteu", de Cançoner. Traducció de
Miquel Desclot.
08- Francesco Petrarca (1304), CCLXVII "Ai, el bell rostre, ai, el seu esguard", de Cançoner. Traducció de Miquel Desclot.
09- Ausiàs March (1400), “Veles e vents han mos desig complir”.
10- Garcilaso de la Vega (1501), “A Dafne ya los brazos le crecían”.
11- Pierre de Ronsard (1524), “Quan siguis molt velleta” , de Les roses de Ronsard, Segon llibre dels
Sonets per a Helena. Traducció de Pere Rovira.
12- William Shakespeare (1564), I "Volem que siguin més les belles criatures”. Traducció de Joan
Triadú.
13- William Shakespeare (1564), CXXXVII, “Tu, Amor, boig i cec, ¿als meus ulls què els has fet,”
Traducció de Joan Triadú.
14- John Donne (1572), "No t'altivis sentint-te anomenar", de Sonets. Traducció de Marià
Villangómez.
15- William Blake (1757), “Londres”. Traducció de Francesc Parcerisas.
16- William Wordsworth (1770), “Nocturn” , de L'abadia de Tintern. Traducció de Miquel Desclot.
17- Friedrich Hölderlin (1770), "Cant d'Hiperió", de Set poemes de Hölderlin. Traducció de Carles
Riba.
18- Novalis (1772), "Avall envers el si de la terra", v. 1-60, d’Himnes a la nit. Traducció d’A. Tàpies-
Barba.
19- Lord Byron (1788), “Les illes de Grècia, les illes de Grècia”, v. 1-30. Don Joan, cant III, Traducció de Francesc Parcerisas.
20- P.B. Shelley (1792), "Elegia a la mort de John Keats” XXXIX, XL, XLI, XLIII. Traducció de Marià Villangómez.
21- John Keats (1795), "A la tardor". Traducció de Marià Manent.
22- Giacomo Leopardi (1798), "L'infinit", de Cants. Traducció de Narcís Comadira.
23- Victor Hugo (1802), "La història". Traducció de Joan Peña.
24- Emily Brontë (1818), “Remembrança”. Traducció de Francesc Parcerisas.
25- Walt Whitman (1819), "Curull de vida, ara, compacte, visible...". Traducció d’Agustí Bartra.
26- Charles Baudelaire (1821), "L'albatros" Traducció de Xavier Benguerel.
27- Emily Dickinson (1830), "No és morir el que ens fa mal...". Traducció de Marià Manent.
28- Christina Rossetti (1830), “Quan sigui morta, amo”. Traducció de Rosa Leveroni.
29- Stéphane Mallarmé (1842), "Do del poema”. Traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia.
30- Paul Verlaine (1844), "El meu somni familiar". Traducció de Joan Peña.
31- Arthur Rimbaud (1854), "Vocals". Traducció de Joan Peña.
32- Konstantinos Kavafis (1863), "La ciutat". Traducció de Carles Riba.
33- William Butler Yeats (1865), "La màscara" Traducció de Marià Villangómez.
34- Paul Valéry (1871), El cementiri marí, estrofes 1, 5, 12, 13, 16, 18, 19, 22, 24. Traducció de
Xavier Benguerel.
35- Robert Frost (1874), "Refent paret". Traducció de Miquel Desclot.
36- Gottfried Benn (1886), “Hora blava”. Traducció de Guillem Nadal.
37- Rainer Maria Rilke (1875), "Dia de tardor". Traducció de Joan Vinyoli.
38- La Comtessa de Noailles (1876), “El temps de viure”. Traducció de Joan Peña.
39- T.S. Eliot (1888), "East Coker, V, de Quatre quartets. Traducció d’Àlex Susanna.
40-Fernando Pessoa (1888), "Savi és aquell que s’acontenta amb l’espectacle del món", d’Odes de
Ricardo Reis. Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja.
41- Giuseppe Ungaretti (1888), "Matí". Traducció de Narcís Comadira.
42- Anna Akhmàtova (1889), "La dona de Lot". Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova.