Guillem de Berguedà, Cansoneta leu e plana (Ant 1)

De Guillem de Berguedà en desconeixem les dates de naixement o mort, però en tenim notícies documentades entre 1138 i 1192. Pep Paré i Enric Martín ens diuen a l'Antologia de poesia catalana que, si de cas, en sabem "el caràcter arrauxat, sanguini, que, d'una banda, l'embranca en inacabables enfrontaments feudals i que, de l'altra, produeix una literatura visceral en què campen sense disfressa malvolences i fòbies" (...) "El seu perfil és el d'un senyor de la guerra, amb una hisenda estimable, facciós i brutal com tants d'altres del segle XII". No es va arribar a casar i no se li coneix descendència, però ell mateix escriu que acabà abandonat per tots, "perquè a tots els posava banyes o amb les mullers o amb les filles o amb les germanes"!

Cansoneta leu e plana

Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de Mon Marques,
del traichor de Mataplana,
q’es d’engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d’engan etz farsitz e ples.

Marques, ben aion las peiras
a Melgur despres Someiras,
on perdetz de las denz tres;
no·i ten dan que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques,
d’engan etz farsitz e ples.

Del bratz no·us pretz una figa,
que cabreilla par de biga
e portatz lo mal estes;
ops i auria ortiga
qu·el nervi vos estendes.
A, Marques, Marques, Marques,
d’engan etz farsitz e ples.

Marques, qui en vos se fia
ni a amor ni paria;
gardar se deu totas ves
qon qe·z an: an de clar dia,
de nuoitz ab vos non a ges.
A, Marques, Marques, Marques,
d’engan etz farsitz e ples.

Marques, ben es fols qui·s vana
c’ab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana
pejor costuma non mes.
A, Marques, Marques, Marques,
d’engan etz farsitz e ples.


Cançoneta lleu i blana / lleugereta, sense ufana / faré jo d'un cert marquès, / traïdor de Mataplana, / que de mil fraus porta el pes. / Ai marquès, marquès, marquès / de mil fraus porteu el pes.

Oh, ben hagen, les llosetes / de Melgurs, de viltat netes, / on perdéreu de dents, tres. / En les llosetes, pobretes, / tampoc no s'hi coneix res. / Ai marquès, marquès, marquès / de mil fraus porteu el pes. 

El braç no us val una figa / que apar cabiró de biga, / arronsat sota l'arnès. / Potser si el punxa una ortiga / el nervi us estendria. / Ai marquès, marquès, marquès / de mil fraus porteu el pes. 

Marquès, qui de vos es fia, / si cerca amor té falsia, / si bon goig, poc resta il·lès. / El qui amb vós ha anat de dia, / a la nit ja no us ha admès. / Ai marquès, marquès, marquès / de mil fraus porteu el pes. 

De fer amb vós la migdiada / no es vana persona nada / que anheli costum cortès, / si no es posa, alliçonada, / calces de cuir cordovès. / Ai marquès, marquès, marquès / de mil fraus porteu el pes.